2025/12/10 by Jordi Martí Font, Martí Font, Jordi
Social Sciences · Arts and Humanities · #Anarchism and Radical Politics #Spanish Literature and Culture Studies #History and International Relations
paper · doi:10.60940/haide2025.14.11
Mentre la Renaixença construïa una poesia emmirallada en l’Edat Mitjana i convertia el lema dels Jocs Florals (Pàtria, Fe i Amor) en un resum temàtic de la poesia que confegien els autors del moviment romàntic català, un anarquista de Reus, Josep Llunas i Pujals, teoritzava com havia de ser la literatura dels proletaris. Era un anarcocol·lectivista que tenia clar que la cultura i les seves múltiples expressions (de forma especial l’art i la literatura) eren part indispensables d’un moviment obrer que es definia com a anarquista i que volia fer una revolució intel·lectual i cultural que fes inevitable la revolució social que situava com a objectiu col·lectiu. Llunas va expressar aquestes idees en diversos textos i discursos. Així, va crear els referents literaris que en facilitarien les formes en el «Pregó» de presentació del setmanari anarquista La Tramontana, deixant clar que calien formes populars per arribar a un públic ampli que havia d’entendre què se li deia; i va parlar del contingut d’aquesta proposta literària en el discurs d’obertura del I Certamen Socialista de Reus, el 12 de juliol de 1885; i en l’assaig «Literatura Obrerista», que serví de pròleg al llibre Justo Vives d’Anselmo Lorenzo. Llunas teoritzà sobre una literatura anarquista de la qual formà part com a poeta i narrador, una literatura que va prendre com a mitjà de transmissió majoritari les pàgines de publicacions periòdiques i com a objectiu final la revolució i l’anarquia.