2026/07/31 by Lorenzo Vidal, Javier Gil, Miguel A. Martínez +3
Economics, Econometrics and Finance · Social Sciences · #ESPACE #Housing, Finance, and Neoliberalism #Latin American Urban Studies #Qualitative analysis #State (computer science) #Urban Planning and Governance
paper · pdf · doi:10.56247/qua.628
crossref issued 2026/07/31 · crossref published 2026/07/31 · crossref published-online 2026/07/31 · openalex publication_date 2026/07/31 · crossref created 2026/07/31 · crossref deposited 2026/07/31 · crossref indexed 2026/07/31 · openalex created_date 2026/08/01 · openalex updated_date 2026/08/01
A les àrees urbanes contemporànies, una 'generació llogatera' està trobant refugi en habitatges de lloguer privat cars i precaris. Organitzacions de llogateres i iniciatives legislatives han estat actuant per millorar les condicions d'habitatge de les persones llogateres, però s'han trobat amb una forta resistència i han provocat intensos debats polítics i acadèmics. Aquest article analitza els discursos utilitzats pels actors dominants implicats en els canvis legislatius que afecten el sector del lloguer privat a Catalunya i Espanya. A través d'una anàlisi discursiva crítica de les posicions dels governs, els partits de l'oposició i les organitzacions d’arrendadors, identifiquem tres arguments principals emprats per limitar o impugnar mesures «post-neoliberals» que afavoreixen les persones llogateres: «el propietari vulnerable», «els efectes contraproduents» i «la violació dels drets de propietat». Cadascun d'aquests arguments es sotmet a un escrutini teòric i empíric, revelant-ne importants febleses. En qüestionar els discursos dominants, contribuïm a l’avanç dels termes del debat i esbossem les coordenades per a un contradiscurs fonamentat en la teoria crítica i en els interessos de les llogateres, enlloc d’aquells dels rendistes.